Racó dels Artesans Fira Monogràfica de les Fibres Vegetals

Museu de la PaumaDeixa un comentari

1 i 2 d’agost

Més informació Museu de la Pauma

El Racó dels Artesans, la Fira Monogràfica de les Fibres Vegetals de Mas de Barberans s’ha convertit en una cita anual ineludible per als seguidors de l’artesania de les fibres. Aquest 2026 arriba a la 23ª edició i tindrà lloc el cap de setmana de l’1 i 2 d’agost. Aquesta trobada és un aparador del saber fer tradicional, però també de les noves maneres d’entendre l’artesania des d’una òptica contemporània i innovadora. Al mateix temps és un punt de trobada d’artesans i artesanes d’arreu que comparteixen coneixements i experiències.

La diversitat de tècniques, materials i procedències és el segell distintiu d’aquesta fira on anualment al voltant de 40 persones artesanes de diferents procedències fan rogle per exhibir els seus treballs i mostrar els seus processos de creació artesana a un públic sensibilitzat per la qualitat del producte fet a mà i la sostenibilitat ambiental. No seria possible la trobada monogràfica sense les persones artesanes del sector i sense la col·laboració de tot el poble de Mas de Barberans. Us podeu descarregar el programa de fira aquí. Us animem a consultar-lo per l’àmplia oferta d’activitats complementàries que s’hi presenten.

Pel que fa a la procedència dels expositors, enguany la nota internacional la posa l’artesà polac Adam Pliszko, que treballa la fulla de pi ponderosa per bastir diferents tipus d’objecte fent servir la tècnica de la cistelleria en espiral. Un material que no sol ser habitual en la cistelleria catalana. Com tampoc ho és la fulla de la panolla de panís que fa servir l’artesana basca Lola Altolagirre, malgrat estar recuperant una tècnica ancestral del País Basc. Majoritàriament hi trobem expositors catalans, molts dels quals han repetit en algunes o en totes de les edicions de la fira i treballen el vímet, la canya, la pauma o el jonc, com ara Joan Farré, Pau Trepat, Mònica Guilera, Josep Mercader, Magda Martínez, Aleix Grifoll, Alba Sors, Joan Clop (mobiliari de bova),Tim Johnson, Xavier Vaqué (palmes de Setmana Santa), les Artesanes Pepita Mestre i Cinta Armengol d’Artpauma, la filadora de cotó de Sant Jaume d’Enveja, Maria Pilar Girbes. Un paper destacat tindrà, com cada any, l’elaboració de paper amb fibres vegetals, enguany a càrrec de Sastres Paperers. Paral·lelament trobem noms nous com l’ecomatalasser, Carles Casas, o Eva Ribas de la marca Silvestrem que treballa amb plantes com el lli i el cotó.

De fora de Catalunya es mantenen fidels a la cita el gadità Antonio Rodríguez (pauma), o la saragossana Sara Monge (ceràmica i fibres), amb una àmplia representació d’artesans de l’espart Maria Teresa Miñana (Alacant), l’artesana holandesa establerta a Xelva, Simone Simons, Espartos Manolito (Valderrobres) o les mallorquines Muntsa Valls (pauma) o Magdalena Riera (encordats)  Com a novetat cal destacar a Saray Lorenzo de Gran Canària.

Tindrem també la col·laboració especial dels alumnes de alumnes de segon del Cicle Formatiu de Grau Superior de Gràfica Publicitària d’ESARDI amb el projecte fet amb col·laboració del Museu de la Pauma que porta per títol: Andròmines de protopauma.

Com a poble pertanyent al Parc Natural dels Ports hi haurà un espai dedicat a l’artesania  del Parc, la mostra la integraran quatre persones artesanes acreditades: Esther Besolí (il·lustradora), Maria Lanau (joiera), Joan Iniesta (imatger) i Teresa Marta Batlla. Més informació aquí.

L’organtizació d’aquesta activitat es realitza amb la col·laboració de l’Associació de Cistellers de Catalunya.

7è Camp de Treball Internacional de Joventut a Subirats: «Més enllà de la vinya: el llegat de la pedra seca»

APSATDeixa un comentari

Vint-i-quatre joves provinents de nou països participen en el 7è Camp de Treball Internacional de Joventut a Subirats. Sota el títol «Més enllà de la vinya: el llegat de la pedra seca» els joves participaran, fins a l’1 d’agost, en tasques de restauració i manteniment de marges, barraques i camins de pedra seca del municipi.

Els participants provenen de Catalunya, Txèquia, Turquia, Ucraïna, Itàlia, Mèxic, Canadà, França i Sèrbia. En el cas dels joves ucraïnesos, formen part d’un programa adreçat a persones desplaçades per conflictes bèl·lics. Durant el camp de treball, un equip de monitors d’Ordal els ensenyarà les tècniques de restauració i conservació de la pedra seca, alhora que els acompanyarà en activitats per conèixer el territori, com ara visites al jaciment de la Batalla d’Ordal de 1813, al castell de Subirats, la Ruta de les Trinxeres i el Centre d’Interpretació de l’Última Defensa de Barcelona, com també a cellers. A més, s’han previst activitats lúdiques i culturals, entre les quals hi ha sortides a Barcelona i Vilafranca del Penedès, sessions castelleres i excursions amb bivac.

El 7è Camp de Treball Internacional de Joventut està organitzat amb la col·laboració de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, Fundesplai i l’Ajuntament de Subirats. El Centre d’Estudis de Subirats (CESUB) assumeix la coordinació directa de les activitats de camp.

L’exposició «20 anys del serpent de Manlleu: una llegenda viva» celebra els 20 anys de la festa.

museudelterDeixa un comentari

Un documental i una exposició al Museu del Ter repassen dues dècades d’una de les festes més emblemàtiques de la ciutat, que es celebra cada 14 d’agost.

A la mostra es podrà veure el primer Serpent que es va construir.

Manlleu celebra els 20 anys del Serpent amb l’estrena, el 17 de juliol, d’un documental commemoratiu i la inauguració d’una exposició al Museu del Ter, on es podran veure per primera vegada reunits els objectes originals que han donat forma a la festa, entre ells la joia de la corona: el primer Serpent que es va construir. L’exposició es podrà visitar fins al 30 d’agost del 2026.

Vine a celebrar els 20 anys d’una llegenda viva

El passat divendres 17 de Juliol a l’Auditori del Museu del Ter, es va estrenar un documental de 20 minuts dirigit per Xef Vila que farà un recorregut complet per la història de la festa, des dels seus orígens fins a l’actualitat. La peça reuneix veus diverses i complementàries que, juntes, dibuixen el mosaic d’aquests vint anys: des dels que van plantar la primera llavor i van crear la festa, Jordi Vidal i Montse Colomé, passant per la solució que en Pere Tantinyà i la Fura dels Bus van fer per tirar endavant la festa durant la COVID, fins a experiències més actuals, com la narradora de l’edició del 2025, Vinyet Danés, entre moltes altres que es podran descobrir al llarg de la projecció.

Clica aquí per visualitzar el documental. 

El primer Serpent surt de la Devesa per anar al Museu del Ter

Amb aquesta exposició, l’associació vol posar en valor vint anys de feina col·lectiva i garantir que la memòria de la festa del Serpent, els seus objectes, les seves veus i la gent que l’ha fet possible, quedi preservada per a les properes generacions. Vint anys després de la primera edició, la festa continua creixent gràcies a la implicació de nous narradors, diables i voluntaris que hi sumen la seva empremta.

L’exposició “20 anys del Serpent de Manlleu: una llegenda viva” es podrà veure a la primera planta del Museu del Ter del 17 de juliol fins el 30 d’agost del 2026, de dimarts a divendres d’11 a 14h i de 17 a 20h. Dissabtes, diumenges i festius, de 10 a 14h.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

El fons documental de l’August Bernat, un pioner del treball de la pedra seca

APSATDeixa un comentari

August Bernat és una de les primeres persones que va començar a treballar en la documentació sobre la pedra seca a Catalunya.

Es va començar a interessar per les construccions de pedra seca a mitjans dels anys 80 en una excursió a Querol (Alt Camp). Fou l’inici d’una recerca exhaustiva que ha anat fent durant uns 30 anys. El seu primer treball fou una exposició a Bràfim (Alt Camp). Per cada barraca que trobava feia una extensa fitxa tècnica que va acabar dipositant al Departament de Cultura de la Generalitat. També va confeccionar rutes per facilitar-ne la seva visita: Bràfim, Santes Creus, Pla de Santa Maria i Pont d’Armentera.

El 1994 assisteix al Congrés Internacional per la Pedra Seca a Mallorca, on coneix a Josep Soler Bonet, de Manresa i decideixen organitzar unes trobades dels Països Catalans. La primera es va fer a Manresa l’octubre del 2002. La tercera la va organitzar el mateix August Bernat a Barcelona, al Centre Excursionista de Catalunya, al 2005. A hores d’ara, tot seguint el model d’aquestes primeres, ja s’han fet 13 edicions, la darrera a Andorra el novembre de 2025. La propera, la número 14, serà a Manresa per celebrar els 25 anys d’aquella primera.

L’any 1998 la Fundació Roger de Belfort amb seu a Santes Creus va publicar el seu llibre “Les barraques de pedra seca a la conca mitjana del Gaià”. Coincidint amb això, a la sala d’exposicions de Santes Creus s’hi va exhibir la seva exposició fotogràfica durant tot un any. S’ha fet a diverses poblacions.

L’any 2000, amb l’Agustí Esteve, president del Patronat de Sant Galderic, va iniciar la publicació de la revista “Pedra Seca”. Fins l’octubre de 2024 han estat 49 números, dos a l’any. També publicaven el “Fulls informatius” la resta de mesos. Fins el gener de 2025 foren 210 exemplars, on s’hi van publicar 144 rutes de pedra seca. Actualment, aquesta revista, amb un nou format, continua la seva publicació; al juny de 2026 ha sortit el número 52.

A l’acte que l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) va fer el 8 de juny de 2019, amb col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular, per celebrar que el 28 de novembre de 2018 la UNESCO havia declarat “l’Art de la pedra seca, coneixements i tècniques” com a Patrimoni Cultural Inmaterial de la Humanitat, l’August Bernat fou un dels homenatjats. Juntament amb l’Agustí Esteve foren els primers que varen rebre el Premi Pedra Seca que atorga l’APSAT; era l’any 2020.Tot el fons documental que ha anat recollint durant tots aquests anys ha estat acollit per l’Ajuntament de Masllorenç (Baix Penedès).

Llibre: Aprendre de l’arquitectura tradicional. Cap de Creus

APSATDeixa un comentari

Fitxa Tècnica del llibre

Títol: Cap de Creus. Aprendre de l’arquitectura tradicional.

Autores: Olga Muñoz (arquitecta) i Marta Puiguriguer (geòloga).

Edició: GRETA (Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica).

Col·lecció: Aprendre de l’arquitectura tradicional, núm. 2.

Desmuntant el mite del paisatge salvatge

El Cap de Creus no és, malgrat la creença popular, un paratge salvatge i indòmit. El segon volum de la col·lecció de l’associació GRETA revela que ens trobem davant d’un territori totalment construït i domesticat per l’enginy humà al llarg de més de mil anys. Allà on avui veiem «natura», antigament hi havia un esforç titànic per transformar l’esquerpa orografia en un espai habitable.

L’objectiu d’aquest llibre és documentar i analitzar els darrers vestigis d’aquesta arquitectura anònima abans que la degradació i l’oblit els facin desaparèixer del tot. Mitjançant la sensibilització del públic, l’obra vol servir de guia per a la salvaguarda d’un patrimoni que és testimoni de la resiliència humana. El llibre reivindica que en bona part aquest paisatge mantindrà la seva màgia si es recupera l’activitat que el va generar.

Perfil de les autores: Una mirada interdisciplinària

L’obra és fruit d’una col·laboració transversal entre Olga Muñoz (arquitecta) i Marta Puiguriguer (geòloga), amb el suport en les fases de recerca de les arquitectes Anna Teixidor i Adela Geli. Durant quatre anys d’intens treball de camp, les autores han visitat una quarantena de masos, sovint en estat de ruïna avançada. La metodologia ha estat rigorosa: des de l’anàlisi de sistemes constructius fins a la recollida de mostres de materials in situ, permetent comprendre com la geodiversitat ha dictat les regles de l’edificació.

L’arquitectura de la «pobresa» i l’enginy constructiu

La manca de recursos al massís (calç, argila i fusta de qualitat) va forçar solucions constructives d’una austeritat extrema:

La pissarra: És la «reina del Cap de Creus». La seva facilitat per laminar-se ha permès aixecar, junt amb altres tipus de roca presents en el territori, entre 7.000 i 27.000 km lineals de murs de pedra seca, una xifra que supera la longitud de la Gran Muralla Xinesa.

Enginy davant la misèria: Al veïnat de Molinàs (Colera) s’han documentat forns de pa fets amb trossos de teula, mostra inequívoca de l’escassetat absoluta de materials ceràmics.

El sistema hidràulic: En un territori on l’aigua es troba a gran profunditat i els recs romanen eixuts bona part de l’any, l’arquitectura de pedra seca es va convertir en una eina essencial per retenir la poca terra disponible, conduir i emmagatzemar l’aigua i minimitzar els efectes de les avingudes.

Anatomia del mas: l’estratègia per fer front a la tramuntana

L’anatomia del mas respon a una lògica de pura subsistència ramadera i defensa climàtica:

Proporció: L’edifici dedica 1/3 a l’habitatge i 2/3 al bestiar, situant els animals com l’eix de l’economia.

Aresta nord: Per «tallar» la força de la tramuntana, els masos s’orienten amb una aresta cega i mig enterrada cap al nord, eliminant aquí qualsevol obertura per tal de quedar resguardats.

Voltes i arcs: els baixos dels masos i els corrals, amb les seves voltes i arcs que evoquen el romànic, són sovint l’única part que sobreviu al pas del temps. Aquesta supervivència metafòrica ens recorda que la casa es construïa pensant sobretot en el bestiar.

Escala exterior: Per maximitzar els escassos 100 m² de planta, l’accés al pis superior es feia sempre per una escala externa.

Reflexions de futur: El repte de la gestió territorial

El llibre clou amb les visions de futur dels autors dels epílegs. Pau López i Teresa Madrid (Mas de la Senyora) aporten el seu testimoni de resiliència agroramadera, la viticultora Anna Espelt (Mas Marés) defineix i defensa la gestió en mosaic com a model per prevenir incendis i habitar el territori. Les autores llancen un repte a l’administració del Parc Natural: «Quina ha de ser la gestió del parc més enllà del turisme i el propòsit mediambientalista?».

Cicle de presentacions i passejades

Per descobrir aquest llegat in situ, s’ha programat un calendari d’activitats:

17 de juliol (19 h, l’Escala): Presentació al Museu de l’Anxova i de la Sal.

29 d’agost (18.30 h, Selva de Mar): Presentació i itinerari pel municipi.

3 d’octubre (16 h, Cadaqués): Presentació i art sonor de Cap de Creus a la Sala Maifrèn.

4 d’octubre (9.30 h, Cadaqués): Itinerari guiat al Mas Rabassers de Dalt.

Obrim la possibilitat de concertar entrevistes i passejades fins algunes de les masies amb les autores del llibre

Aquest projecte ha estat possible gràcies a una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat (2024) i el suport de la Diputació de Girona. L’associació GRETA organitzarà pròximament passejades comentades per descobrir aquest patrimoni sobre el terreny.

Fotos: Olga Muñoz

Telèfons de contacte:

Olga Muñoz  678 47 33 21 (coautora)

Martí Ferrer 623 21 36 68 (GRETA)

greta@projectegreta.com

Revista «Pedra seca» (núm. 52 / juny 2026)

APSATDeixa un comentari

La revista «Pedra seca» ja ha publicat el seu número 52, una nova edició dedicada a la divulgació del patrimoni, l’ofici i la tècnica constructiva de la pedra seca a Catalunya així com del teixit d’entitats i voluntaris que treballen per preservar-la i posar-la en valor.

Aquest exemplar, que compta amb 104 pàgines en color, dedica el seu dossier central al massís del Garraf, analitzant la història i tipologies de la pedra seca en aquest territori, detallant les iniciatives de conservació impulsades pel seu extens teixit associatiu, el projecte europeu Stonewallsforlife i diverses experiències de restauració i de promoció institucional d’aquest patrimoni. La revista també s’endinsa en la relació entre l’art contemporani i la pedra seca a través d’un reportatge sobre l’obra de l’artista Jordi Fulla, commemora els quinze anys de la Wikipedra i s’apropa a la tasca de tres entitats que treballen per la recuperació i posada en valor de la pedra seca: Gaudim Cervelló, l’Associació per la Difusió de la Història de Santa Oliva i el Gremi dels Margers de Catalunya.

El número es completa amb propostes per descobrir paisatges de pedra seca, articles sobre patrimoni protegit i restauració o una anàlisi de les possibilitats de les barraques com a allotjament turístic singular, entre d’altres.

El número 52 ja es pot adquirir mitjançant subscripció anual, d’un cost de 25 euros anuals, a través de la web www.revistapedraseca.cat i també està disponible online a través de l’iQuiosc.

posts Q

Reedició digital d’El cooperativisme a Osona, un estudi de referència de Josep Casanovas

museudelterDeixa un comentari

El Museu del Ter i l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central presenten la reedició digital d’El cooperativisme a Osona, un treball de l’historiador Josep Casanovas i Prat publicat originalment per Eumo Editorial l’any 1998. L’obra, fins ara difícil de trobar, esdevé novament accessible gràcies a aquesta edició digital que posa a l’abast del públic un estudi clau per entendre la trajectòria del cooperativisme a la comarca.

Aquest treball s’ha dut a terme en col·laboració amb l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central i s’inscriu en el marc de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, que impulsa i dona continuïtat a la recerca sobre el cooperativisme i les seves diverses expressions comunitàries.

Un estudi que ordena i interpreta el cooperativisme osonenc

El llibre de Casanovas va ser un estudi d’història renovador, que tracta el cooperativisme com un moviment social i ofereix una mirada panoràmica i alhora detallada sobre les experiències cooperatives d’Osona, així com de la seva organització federativa, al llarg del segle XX. L’autor analitza l’origen, el desenvolupament i la diversitat de les cooperatives del territori, i en destaca el paper en la vida econòmica, social i cultural de moltes comunitats locals. La reedició digital recupera íntegrament el text original i inclou un epíleg final, que tracta del cooperativisme en els darrers anys, el qual situa en un moment en què el cooperativisme viu un nou impuls i genera noves recerques i iniciatives.

Una presentació coral amb veus del món cooperatiu i de la recerca

El passat dijous 2 de juliol a les 19.30h es v fer la presentació al Museu del Ter. L’acte va comptar amb la participació del Museu del Ter i l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, que introduiran el projecte El fil de la cooperació.

A la presentació hi van participar Joaquim Albareda, catedràtic d’història, Joan Torrents, historiador i investigador del cooperativisme a la Catalunya Central. La sessió també va incorporar la veu de Mireia Franch, vinculada al moviment cooperatiu. Finalment l’autor, Josep Casanovas i Prat, va presentar la nova edició digital del llibre, explicant-ne els motius, les revisions i els elements incorporats.

Podeu clicar en aquest enllaç per veure la presentació.

Una nova publicació dins del projecte “El fil de la cooperació”

Aquesta reedició s’inscriu en el projecte editorial “El fil de la cooperació”, impulsat conjuntament pel Museu del Ter i l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, que té per objectiu recuperar, estudiar i difondre la memòria cooperativa del territori.

Amb aquesta nova incorporació, el projecte ja compta amb diverses publicacions digitals que aborden el cooperativisme des de perspectives complementàries. Aquest conjunt de publicacions contribueix a construir una visió més completa del cooperativisme a la Catalunya Central, reforçant la seva memòria i posant en valor experiències que han tingut un impacte profund en el desenvolupament local.

Podeu trobar aquesta i la resta de publicacions al nostre apartat de Publicacions en línia.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

El paisatge humà de la Vall d’Aro

Museu d'Història de Sant Feliu de GuíxolsDeixa un comentari

Imatges de Bender, Geli, Romaní, Sabater i Batet Col·lecció Gerard Bussot

INAUGURACIÓ DE l’EXPOSICIÓ AL MUSEU d’HISTÒRIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS

04 de juliol de 2026 a les 18:30

Aquest proper dissabte 4 de juliol de 2026 tindrà lloc la inauguració de l’exposició temporal « EL PAISATGE HUMÀ DE LA VALL D’ARO. IMATGES DE BENDER, GELI, ROMANÍ, SABATER I VICENS. Col·lecció Gerard Bussot” al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols (MHSFG).
Aquesta exposició serà itinerant al llarg de 2026-2027 als tres municipis de la vall d’Aro:

  • Sant Feliu de Guíxols, del 4 de juliol al 8 de novembre de 2026
  • Santa Cristina d’Aro – Espai Ridaura, 2026
  • Castell d’Aro – Castell de Benedormiens. 2027.

UN RECONEIXEMENT A FOTÒGRAFS PIONERS I AMATEURS I A LA TASCA INVESTIGADORA DE GERARD BUSSOT
La mostra és formada majoritàriament per una cinquantena de fotografies procedents dels comerciants surotapers Josep Batet i Camps i família Bender, de l’industrial xocolater Joan Sabater i Casanovas, a més dels joves entusiastes de la fotografia Josep Geli i Forest i Fèlix Romaní i Carol.
Fotografies inèdites que han estat recopilades al llarg de molts anys per Gerard Bussot, fruit dels seus treballs d’investigació i la generositat de les famílies que han cedit aquestes fotografies per poder-les mostrar a tota la societat.

Pedra seca entre bastidors: quan el patrimoni és l’escenari

APSATDeixa un comentari

Hi ha col·laboracions que neixen de la lògica més natural, gairebé inevitable. Quan “La Calaixera Teatre i l’Associació Gaudim Cervelló” van descobrir que compartien no sols veïnatge i alguns dels seus membres, sinó també un profund respecte pel patrimoni rural, la llavor d’un projecte comú estava a punt per a germinar. El resultat ha estat una experiència tan singular com emocionant: portar el teatre al bosc, amb la pedra seca com a fil conductor i com a protagonista silenciosa.

L’obra triada no podia ser més apropiada. “Sota la discreta quietud”, de l’escriptora Eva Moreno Bosc, és un text que neix i respira entorn d’una barraca de pedra en sec del poble de Torrebesses. El seu guió, impregnat de l’esperit d’aquestes construccions centenàries, hauria perdut una part del seu component essencial entre les parets d’un teatre convencional. Representar-la a l’aire lliure, en un entorn forestal on la pedra i el silenci són companys naturals, no va ser només una decisió estètica: va ser una necessitat dramàtica. El bosc no va actuar com a teló de fons, sinó com a part viva de l’escenari i la història.

Per a fer possible aquest somni, “Gaudim Cervelló” es va arremangar. Durant diverses setmanes, els membres de l’associació vam treballar per a condicionar l’espai: desbrossament, retirada d’arbres caiguts i, sobretot, l’obertura d’un camí d’accés per al públic. I aquí surt un dels moments més significatius del projecte: per a salvar els desnivells del terreny, construïm diverses escales de pedra en sec. La mateixa tècnica que fa anys que estudiem, catalogant i posant en valor va ser l’eina amb la qual preparem el camí perquè uns altres poguessin descobrir-la. Poques vegades el mitjà i el missatge han estat tan inseparables.

La dilatada trajectòria de “La Calaixera Teatre”, la impressionant qualitat de les seves actrius i actors sota la direcció de Salvador Duran Galvany van contribuir a esgotar les entrades, però el veritable èxit va ser d’una altra mena. Durant aquests dies, la pedra seca va tornar a estar en boca de tots: en les converses abans de la funció, en les mirades que recorrien les escales recentment construïdes, en el silenci còmplice del públic davant la barraca. Per uns instants, recuperem alguna cosa que el temps ha anat esborrant: la comprensió del que significava aquesta construcció en la vida quotidiana de la pagesia, la seva presència imprescindible, la seva lògica austera i sàvia. Creiem que va ser la primera vegada que es va realitzar una experiència d’aquestes característiques, i això, inevitablement, ens convida a pensar que no hauria de ser l’última.

La barraca està referenciada a Wikipedra amb el número 16365. Ha estat reconstruïda amb anterioritat per la nostra entitat.

Música i cant a la darrera activitat sobre les albades a Amposta.

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

La darrera de les activitats públiques celebrades, amb l’objectiu de recuperar les albades tradicionals a Amposta, és la conferència titulada “El cant d’albades a Catalunya, el cas d’Amposta”, que anirà a càrrec de Lluís-Xavier Flores Abat. També hi intervindran també els alumnes que han assistit als diferents tallers de cant improvisat i albades que s’han vingut celebrant, en diferents dates, i que es van iniciar el passat 12 de maig. Lluís-Xavier Flores és etnògraf, museòleg i membre de la Comissió per a la recuperació de les albades. Cal recordar que les albades i les rondes de Nadal, al Baix Ebre i el Montsià (aubades en altres punts del territori) són un dels elements patrimonials inclosos a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE). L’albada és un cant popular, tradicional i de caràcter improvisat, amb ritme de 7/8, que s’acompanyava de música interpretada per una dolçaina o per  instruments de corda, entre els quals la guitarra i el guitarró. Era interpretat per grups de fadrins, o per rondalles amb cantador, pels carrers de la seva població durant la tota nit, fins a la sortida del sol, d’aquí el seu nom. Per Nadal aquests grups sortien des de la vigília de Nadal, el 24, fins a Reis, a canvi d’uns diners o bé d’unes estrenes de Nadal (anomenades aguinaldo). Música i cant s’acompanyaven amb vi, o aiguardent, i dolços, com les paracotes, elaborades amb figues seques arrebossades).

Organitzen: Ajuntament d’Amposta, Museu de les Terres de l’Ebre i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Amb el suport de: Ebreglosa, Espai de so, La Societat Musical La Unió Filharmònica d’Amposta, Grup de Dansa Paracota i Colla de Dolçainers i Tabaleters, grup d’animació Sanfaina.

Lloc: Museu de les Terres de l’Ebre

Data: Dimarts 30 de juny de 2026

Horari: 18.30 h.