A l’agost, pel Priorat

cdpmcarrutxaDeixa un comentari

Com és habitual a l’estiu, el centre d’activitat de la nostra associació es desplaça al Priorat, amb motiu de la col·laboració amb el Parc Natural de la Serra de Montsant i altres iniciatives locals, com les sessions «Cantem a la fresca» que impulsa l’associació de dones «La Carena» d’Ulldemolins.

El dia 4, en una xerrada sobre el ric patrimoni de balades aplegades a la població —Cançons que expliquen històries— hem presentat la secció de Fons Oral del nostre indret web on anirem aportant testimonis sonors i audiovisuals de cançoner, amb voluntat de que ajudin a dinamitzar experiències de dinamització a l’entorn de la cançó de tradició oral. En aquest cas, destaquen els enregistraments de 1986, en vídeo domèstic, d’una de les millors col·laboradores en la nostra recerca d’aleshores. Les sessions de «Cantem a la fresca» continuaran l’11 i el 18 d’agost.

En un altre àmbit, encetem el programa «Memòria d’Escaladei» amb un seguit de xerrades a la Figuera, el dia 6, Cornudella de Montsant, el dia 7, i la Bisbal de Montsant, l’11, en col·laboració amb el Parc Natural.
El programa compta amb el suport de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. En el marc d’un treball de recerca que inclou testimonis i localització d’imatges,  les activitats volen servir per divulgar el patrimoni immaterial vinculat a la Cartoixa, alhora que esdevenir un espai participatiu on aplegar nous testimonis, amb l’objectiu de copsar la petjada que ha deixat Escaladei en el record i la memòria col·lectiva de poblacions del Priorat, però també del Camp o les Garrigues. Les xerrades continuaran a la tardor.

REC núm. 48

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Publicada la Revista d’etnologia de Catalunya (REC) núm. 48 amb un dossier central sobre antropologies del futur. Revista d’etnologia de Catalunya

La Revista d’etnologia de Catalunya és una publicació de producció i difusió científiques en relació als camps de coneixement de l’antropologia, l’etnologia i el patrimoni etnològic a Catalunya. Cada número inclou un dossier monogràfic, amb aportacions d’experts en la matèria tractada d’arreu del món, una secció de miscel·lània i una altra de presentació de recerques d’orientació etnològica i etnogràfica. Ofereix, a més, informacions sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi del patrimoni etnològic, la museografia, jornades, ressenyes bibliogràfiques, etc.  La Revista d’etnologia de Catalunya té una periodicitat anual, i està editada per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (Generalitat de Catalunya).

“Memòria de les Festes: les Orquestres i els Balls”,

Museu de la PaumaDeixa un comentari

Museu de la Pauma

Clavell, 52 Mas de Barberans

Dijous 6 d’agost, a les 19:00

Fragment d’un cartell publicitari de l’orquestra Miramar de Mas de Barberans. Any aproximat 1960.

Títol:  Taller participatiu de memòria oral: “Memòria de les festes: les Orquestres i els Balls”,

Xerrada introductòria, a càrrec de Marc Ballester: “Les Festes Majors a les Terres de l’Ebre”

Coordina : Bernat LLeixà

En el marc del programa Tallers i Jornades de Memòria Oral, organitzem el primer acte d’un cicle de sessions en què abordarem la manera com es celebraven les Festes Majors a Mas de Barberans i com han evolucionat aquestes tradicions fins a avui en dia. Dedicarem el primer taller a les orquestres de ball i les seves sessions de ball, representació festiva localitzada arreu, però que a les Terres de l’Ebre tenia (i té) un arrelament especial en gaudir de diferents conjunts autòctons, com també és el cas de Mas de Barberans. La sessió serà participativa i intercalarà les intervencions dels ponents amb les del públic assistent.

Inscripció prèvia al Museu de la Pauma: 977053778 o presencialment al mateix Museu, dijous dia 6 d’agost, de les 9:30 fins a les 14:00 o a partir de les 18:00

Descobrint el vot de poble de la Mare de Déu del Remei de Santa Oliva (Baix Penedès)

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Conferència “Una promesa que uneix generacions. Descobrint el vot de poble de la Mare de Déu del Remei de Santa Oliva (Baix Penedès)”

Irene Urgell, musicòloga i investigadora, presentarà el pròxim dijous dia 6 d’agost (19.30 h., al Monestir de Santa Maria de Santa Oliva) el treball resultant de la recerca etnològica realitzada a Santa Oliva durant l’any passat. El treball ha estat possible gràcies a una beca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per investigacions sobre patrimoni etnològic.

La xerrada permetrà conèixer els principals resultats de la investigació, centrada en l’evolució i significat actual del vot de poble de Santa Oliva.

La xerrada vol ser, també, un retorn a la comunitat, un espai per compartir els resultats de la investigació amb els veïns i veïnes de Santa Oliva i amb totes aquelles persones interessades en la cultura popular, el patrimoni i la història.

La presentació serà una oportunitat per descobrir aquesta important tradició compartida per molts pobles de la comarca i reflexionar sobre el seu valor en la societat actual.

Organitza l’Associació per a la Difusió de la Història de Santa Oliva.

Racó dels Artesans Fira Monogràfica de les Fibres Vegetals

Museu de la PaumaDeixa un comentari

1 i 2 d’agost

Més informació Museu de la Pauma

El Racó dels Artesans, la Fira Monogràfica de les Fibres Vegetals de Mas de Barberans s’ha convertit en una cita anual ineludible per als seguidors de l’artesania de les fibres. Aquest 2026 arriba a la 23ª edició i tindrà lloc el cap de setmana de l’1 i 2 d’agost. Aquesta trobada és un aparador del saber fer tradicional, però també de les noves maneres d’entendre l’artesania des d’una òptica contemporània i innovadora. Al mateix temps és un punt de trobada d’artesans i artesanes d’arreu que comparteixen coneixements i experiències.

La diversitat de tècniques, materials i procedències és el segell distintiu d’aquesta fira on anualment al voltant de 40 persones artesanes de diferents procedències fan rogle per exhibir els seus treballs i mostrar els seus processos de creació artesana a un públic sensibilitzat per la qualitat del producte fet a mà i la sostenibilitat ambiental. No seria possible la trobada monogràfica sense les persones artesanes del sector i sense la col·laboració de tot el poble de Mas de Barberans. Us podeu descarregar el programa de fira aquí. Us animem a consultar-lo per l’àmplia oferta d’activitats complementàries que s’hi presenten.

Pel que fa a la procedència dels expositors, enguany la nota internacional la posa l’artesà polac Adam Pliszko, que treballa la fulla de pi ponderosa per bastir diferents tipus d’objecte fent servir la tècnica de la cistelleria en espiral. Un material que no sol ser habitual en la cistelleria catalana. Com tampoc ho és la fulla de la panolla de panís que fa servir l’artesana basca Lola Altolagirre, malgrat estar recuperant una tècnica ancestral del País Basc. Majoritàriament hi trobem expositors catalans, molts dels quals han repetit en algunes o en totes de les edicions de la fira i treballen el vímet, la canya, la pauma o el jonc, com ara Joan Farré, Pau Trepat, Mònica Guilera, Josep Mercader, Magda Martínez, Aleix Grifoll, Alba Sors, Joan Clop (mobiliari de bova),Tim Johnson, Xavier Vaqué (palmes de Setmana Santa), les Artesanes Pepita Mestre i Cinta Armengol d’Artpauma, la filadora de cotó de Sant Jaume d’Enveja, Maria Pilar Girbes. Un paper destacat tindrà, com cada any, l’elaboració de paper amb fibres vegetals, enguany a càrrec de Sastres Paperers. Paral·lelament trobem noms nous com l’ecomatalasser, Carles Casas, o Eva Ribas de la marca Silvestrem que treballa amb plantes com el lli i el cotó.

De fora de Catalunya es mantenen fidels a la cita el gadità Antonio Rodríguez (pauma), o la saragossana Sara Monge (ceràmica i fibres), amb una àmplia representació d’artesans de l’espart Maria Teresa Miñana (Alacant), l’artesana holandesa establerta a Xelva, Simone Simons, Espartos Manolito (Valderrobres) o les mallorquines Muntsa Valls (pauma) o Magdalena Riera (encordats)  Com a novetat cal destacar a Saray Lorenzo de Gran Canària.

Tindrem també la col·laboració especial dels alumnes de alumnes de segon del Cicle Formatiu de Grau Superior de Gràfica Publicitària d’ESARDI amb el projecte fet amb col·laboració del Museu de la Pauma que porta per títol: Andròmines de protopauma.

Com a poble pertanyent al Parc Natural dels Ports hi haurà un espai dedicat a l’artesania  del Parc, la mostra la integraran quatre persones artesanes acreditades: Esther Besolí (il·lustradora), Maria Lanau (joiera), Joan Iniesta (imatger) i Teresa Marta Batlla. Més informació aquí.

L’organtizació d’aquesta activitat es realitza amb la col·laboració de l’Associació de Cistellers de Catalunya.

7è Camp de Treball Internacional de Joventut a Subirats: «Més enllà de la vinya: el llegat de la pedra seca»

APSATDeixa un comentari

Vint-i-quatre joves provinents de nou països participen en el 7è Camp de Treball Internacional de Joventut a Subirats. Sota el títol «Més enllà de la vinya: el llegat de la pedra seca» els joves participaran, fins a l’1 d’agost, en tasques de restauració i manteniment de marges, barraques i camins de pedra seca del municipi.

Els participants provenen de Catalunya, Txèquia, Turquia, Ucraïna, Itàlia, Mèxic, Canadà, França i Sèrbia. En el cas dels joves ucraïnesos, formen part d’un programa adreçat a persones desplaçades per conflictes bèl·lics. Durant el camp de treball, un equip de monitors d’Ordal els ensenyarà les tècniques de restauració i conservació de la pedra seca, alhora que els acompanyarà en activitats per conèixer el territori, com ara visites al jaciment de la Batalla d’Ordal de 1813, al castell de Subirats, la Ruta de les Trinxeres i el Centre d’Interpretació de l’Última Defensa de Barcelona, com també a cellers. A més, s’han previst activitats lúdiques i culturals, entre les quals hi ha sortides a Barcelona i Vilafranca del Penedès, sessions castelleres i excursions amb bivac.

El 7è Camp de Treball Internacional de Joventut està organitzat amb la col·laboració de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, Fundesplai i l’Ajuntament de Subirats. El Centre d’Estudis de Subirats (CESUB) assumeix la coordinació directa de les activitats de camp.

L’exposició «20 anys del serpent de Manlleu: una llegenda viva» celebra els 20 anys de la festa.

museudelterDeixa un comentari

Un documental i una exposició al Museu del Ter repassen dues dècades d’una de les festes més emblemàtiques de la ciutat, que es celebra cada 14 d’agost.

A la mostra es podrà veure el primer Serpent que es va construir.

Manlleu celebra els 20 anys del Serpent amb l’estrena, el 17 de juliol, d’un documental commemoratiu i la inauguració d’una exposició al Museu del Ter, on es podran veure per primera vegada reunits els objectes originals que han donat forma a la festa, entre ells la joia de la corona: el primer Serpent que es va construir. L’exposició es podrà visitar fins al 30 d’agost del 2026.

Vine a celebrar els 20 anys d’una llegenda viva

El passat divendres 17 de Juliol a l’Auditori del Museu del Ter, es va estrenar un documental de 20 minuts dirigit per Xef Vila que farà un recorregut complet per la història de la festa, des dels seus orígens fins a l’actualitat. La peça reuneix veus diverses i complementàries que, juntes, dibuixen el mosaic d’aquests vint anys: des dels que van plantar la primera llavor i van crear la festa, Jordi Vidal i Montse Colomé, passant per la solució que en Pere Tantinyà i la Fura dels Bus van fer per tirar endavant la festa durant la COVID, fins a experiències més actuals, com la narradora de l’edició del 2025, Vinyet Danés, entre moltes altres que es podran descobrir al llarg de la projecció.

Clica aquí per visualitzar el documental. 

El primer Serpent surt de la Devesa per anar al Museu del Ter

Amb aquesta exposició, l’associació vol posar en valor vint anys de feina col·lectiva i garantir que la memòria de la festa del Serpent, els seus objectes, les seves veus i la gent que l’ha fet possible, quedi preservada per a les properes generacions. Vint anys després de la primera edició, la festa continua creixent gràcies a la implicació de nous narradors, diables i voluntaris que hi sumen la seva empremta.

L’exposició “20 anys del Serpent de Manlleu: una llegenda viva” es podrà veure a la primera planta del Museu del Ter del 17 de juliol fins el 30 d’agost del 2026, de dimarts a divendres d’11 a 14h i de 17 a 20h. Dissabtes, diumenges i festius, de 10 a 14h.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

El fons documental de l’August Bernat, un pioner del treball de la pedra seca

APSATDeixa un comentari

August Bernat és una de les primeres persones que va començar a treballar en la documentació sobre la pedra seca a Catalunya.

Es va començar a interessar per les construccions de pedra seca a mitjans dels anys 80 en una excursió a Querol (Alt Camp). Fou l’inici d’una recerca exhaustiva que ha anat fent durant uns 30 anys. El seu primer treball fou una exposició a Bràfim (Alt Camp). Per cada barraca que trobava feia una extensa fitxa tècnica que va acabar dipositant al Departament de Cultura de la Generalitat. També va confeccionar rutes per facilitar-ne la seva visita: Bràfim, Santes Creus, Pla de Santa Maria i Pont d’Armentera.

El 1994 assisteix al Congrés Internacional per la Pedra Seca a Mallorca, on coneix a Josep Soler Bonet, de Manresa i decideixen organitzar unes trobades dels Països Catalans. La primera es va fer a Manresa l’octubre del 2002. La tercera la va organitzar el mateix August Bernat a Barcelona, al Centre Excursionista de Catalunya, al 2005. A hores d’ara, tot seguint el model d’aquestes primeres, ja s’han fet 13 edicions, la darrera a Andorra el novembre de 2025. La propera, la número 14, serà a Manresa per celebrar els 25 anys d’aquella primera.

L’any 1998 la Fundació Roger de Belfort amb seu a Santes Creus va publicar el seu llibre “Les barraques de pedra seca a la conca mitjana del Gaià”. Coincidint amb això, a la sala d’exposicions de Santes Creus s’hi va exhibir la seva exposició fotogràfica durant tot un any. S’ha fet a diverses poblacions.

L’any 2000, amb l’Agustí Esteve, president del Patronat de Sant Galderic, va iniciar la publicació de la revista “Pedra Seca”. Fins l’octubre de 2024 han estat 49 números, dos a l’any. També publicaven el “Fulls informatius” la resta de mesos. Fins el gener de 2025 foren 210 exemplars, on s’hi van publicar 144 rutes de pedra seca. Actualment, aquesta revista, amb un nou format, continua la seva publicació; al juny de 2026 ha sortit el número 52.

A l’acte que l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) va fer el 8 de juny de 2019, amb col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular, per celebrar que el 28 de novembre de 2018 la UNESCO havia declarat “l’Art de la pedra seca, coneixements i tècniques” com a Patrimoni Cultural Inmaterial de la Humanitat, l’August Bernat fou un dels homenatjats. Juntament amb l’Agustí Esteve foren els primers que varen rebre el Premi Pedra Seca que atorga l’APSAT; era l’any 2020.Tot el fons documental que ha anat recollint durant tots aquests anys ha estat acollit per l’Ajuntament de Masllorenç (Baix Penedès).

Llibre: Aprendre de l’arquitectura tradicional. Cap de Creus

APSATDeixa un comentari

Fitxa Tècnica del llibre

Títol: Cap de Creus. Aprendre de l’arquitectura tradicional.

Autores: Olga Muñoz (arquitecta) i Marta Puiguriguer (geòloga).

Edició: GRETA (Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica).

Col·lecció: Aprendre de l’arquitectura tradicional, núm. 2.

Desmuntant el mite del paisatge salvatge

El Cap de Creus no és, malgrat la creença popular, un paratge salvatge i indòmit. El segon volum de la col·lecció de l’associació GRETA revela que ens trobem davant d’un territori totalment construït i domesticat per l’enginy humà al llarg de més de mil anys. Allà on avui veiem «natura», antigament hi havia un esforç titànic per transformar l’esquerpa orografia en un espai habitable.

L’objectiu d’aquest llibre és documentar i analitzar els darrers vestigis d’aquesta arquitectura anònima abans que la degradació i l’oblit els facin desaparèixer del tot. Mitjançant la sensibilització del públic, l’obra vol servir de guia per a la salvaguarda d’un patrimoni que és testimoni de la resiliència humana. El llibre reivindica que en bona part aquest paisatge mantindrà la seva màgia si es recupera l’activitat que el va generar.

Perfil de les autores: Una mirada interdisciplinària

L’obra és fruit d’una col·laboració transversal entre Olga Muñoz (arquitecta) i Marta Puiguriguer (geòloga), amb el suport en les fases de recerca de les arquitectes Anna Teixidor i Adela Geli. Durant quatre anys d’intens treball de camp, les autores han visitat una quarantena de masos, sovint en estat de ruïna avançada. La metodologia ha estat rigorosa: des de l’anàlisi de sistemes constructius fins a la recollida de mostres de materials in situ, permetent comprendre com la geodiversitat ha dictat les regles de l’edificació.

L’arquitectura de la «pobresa» i l’enginy constructiu

La manca de recursos al massís (calç, argila i fusta de qualitat) va forçar solucions constructives d’una austeritat extrema:

La pissarra: És la «reina del Cap de Creus». La seva facilitat per laminar-se ha permès aixecar, junt amb altres tipus de roca presents en el territori, entre 7.000 i 27.000 km lineals de murs de pedra seca, una xifra que supera la longitud de la Gran Muralla Xinesa.

Enginy davant la misèria: Al veïnat de Molinàs (Colera) s’han documentat forns de pa fets amb trossos de teula, mostra inequívoca de l’escassetat absoluta de materials ceràmics.

El sistema hidràulic: En un territori on l’aigua es troba a gran profunditat i els recs romanen eixuts bona part de l’any, l’arquitectura de pedra seca es va convertir en una eina essencial per retenir la poca terra disponible, conduir i emmagatzemar l’aigua i minimitzar els efectes de les avingudes.

Anatomia del mas: l’estratègia per fer front a la tramuntana

L’anatomia del mas respon a una lògica de pura subsistència ramadera i defensa climàtica:

Proporció: L’edifici dedica 1/3 a l’habitatge i 2/3 al bestiar, situant els animals com l’eix de l’economia.

Aresta nord: Per «tallar» la força de la tramuntana, els masos s’orienten amb una aresta cega i mig enterrada cap al nord, eliminant aquí qualsevol obertura per tal de quedar resguardats.

Voltes i arcs: els baixos dels masos i els corrals, amb les seves voltes i arcs que evoquen el romànic, són sovint l’única part que sobreviu al pas del temps. Aquesta supervivència metafòrica ens recorda que la casa es construïa pensant sobretot en el bestiar.

Escala exterior: Per maximitzar els escassos 100 m² de planta, l’accés al pis superior es feia sempre per una escala externa.

Reflexions de futur: El repte de la gestió territorial

El llibre clou amb les visions de futur dels autors dels epílegs. Pau López i Teresa Madrid (Mas de la Senyora) aporten el seu testimoni de resiliència agroramadera, la viticultora Anna Espelt (Mas Marés) defineix i defensa la gestió en mosaic com a model per prevenir incendis i habitar el territori. Les autores llancen un repte a l’administració del Parc Natural: «Quina ha de ser la gestió del parc més enllà del turisme i el propòsit mediambientalista?».

Cicle de presentacions i passejades

Per descobrir aquest llegat in situ, s’ha programat un calendari d’activitats:

17 de juliol (19 h, l’Escala): Presentació al Museu de l’Anxova i de la Sal.

29 d’agost (18.30 h, Selva de Mar): Presentació i itinerari pel municipi.

3 d’octubre (16 h, Cadaqués): Presentació i art sonor de Cap de Creus a la Sala Maifrèn.

4 d’octubre (9.30 h, Cadaqués): Itinerari guiat al Mas Rabassers de Dalt.

Obrim la possibilitat de concertar entrevistes i passejades fins algunes de les masies amb les autores del llibre

Aquest projecte ha estat possible gràcies a una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat (2024) i el suport de la Diputació de Girona. L’associació GRETA organitzarà pròximament passejades comentades per descobrir aquest patrimoni sobre el terreny.

Fotos: Olga Muñoz

Telèfons de contacte:

Olga Muñoz  678 47 33 21 (coautora)

Martí Ferrer 623 21 36 68 (GRETA)

greta@projectegreta.com

Revista «Pedra seca» (núm. 52 / juny 2026)

APSATDeixa un comentari

La revista «Pedra seca» ja ha publicat el seu número 52, una nova edició dedicada a la divulgació del patrimoni, l’ofici i la tècnica constructiva de la pedra seca a Catalunya així com del teixit d’entitats i voluntaris que treballen per preservar-la i posar-la en valor.

Aquest exemplar, que compta amb 104 pàgines en color, dedica el seu dossier central al massís del Garraf, analitzant la història i tipologies de la pedra seca en aquest territori, detallant les iniciatives de conservació impulsades pel seu extens teixit associatiu, el projecte europeu Stonewallsforlife i diverses experiències de restauració i de promoció institucional d’aquest patrimoni. La revista també s’endinsa en la relació entre l’art contemporani i la pedra seca a través d’un reportatge sobre l’obra de l’artista Jordi Fulla, commemora els quinze anys de la Wikipedra i s’apropa a la tasca de tres entitats que treballen per la recuperació i posada en valor de la pedra seca: Gaudim Cervelló, l’Associació per la Difusió de la Història de Santa Oliva i el Gremi dels Margers de Catalunya.

El número es completa amb propostes per descobrir paisatges de pedra seca, articles sobre patrimoni protegit i restauració o una anàlisi de les possibilitats de les barraques com a allotjament turístic singular, entre d’altres.

El número 52 ja es pot adquirir mitjançant subscripció anual, d’un cost de 25 euros anuals, a través de la web www.revistapedraseca.cat i també està disponible online a través de l’iQuiosc.

posts Q